Un estudi revela el procés de domesticació en els conills
- Els gens que controlen el desenvolupament i el sistema nerviós resultaren essencials durant la transformació que començà fa 1.400 anys.
- Aquest procés inhibeix la coneguda resposta per escapar davant l'assetjament d'àguiles imperials, linxs, guineus i humans.
Encara avui es desconeixen els canvis genètics que permeteren transformar animals salvatges en les seves variants domesticades. Un estudi internacional que compta amb la participació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha demostrat que per a la domesticació dels conills foren clau els gens que controlen el desenvolupament del cervell i el sistema nerviós. El treball es publica a la revista Science.
La domesticació d'animals com gossos i bestiar (vacú, oví, caprí i porcí) començà fa entre 9.000 i 15.000 anys.. No obstant això, en le cas dels conills aquesta es produí molt més tard, fou en els monestirs del sud de França fa poc més de 1.400 anys. Per aquell temps el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) es trobava principalent a la Península Ibèrica i el sud de França, i se sosté que la seva domestiscacio es degué a que l'esglesia els considerà aptes per consumir durant la Quaresma.
Segons assenyalen els investigadors, eixsteixen tres raons principals per les que s'ha seleccionat aquest animal per a estudial el procés genètic de domesticació: s'ha produït recentment, se sap on va ocórrer, i la regió encara està densament poblada de conills salvatges. "Cap estudi previ sobre domesticació animal ha observat tan detalladament la variació genètica de l'espècia salvatge ancestral", expliquen.
Com a referència per a aquest treball s'ha seqüenciat el genoma d'un conill domèstic, i després s'ha comparat amb els de conills domèstics de sis races diferents i amb els conills salvatges originaris de catorze llocs diferents de la Península Ibèrica iel sud de França. Així, els exemplars salvatges tenen una tendència a escapar, ja que en un entorn natural són assetjats per més d'una quarentena d'espècies animals i a més caçats pels humans. Això els fa romandre en alerta i tenir una ràpida capacitat de reacció per a sobreviure en llibertat. Fruit de l'evolució a llarg dels anys, els domèstics no mostren aquest comportament.
Petits canvis en molts gens.
Charles Darwin escrigué a l'Origen de les espècies que "...cap animal és més difícil de domesticar que els joves de conill silvestre ("gazapo"); i gairebé cap animal és més dòcil que el jove de conill domèstic". El naturalista britànic emprà animals domèstics com a prova de què és possible canviar fenotips a través de la selecció natural. Ara, els científics han demostrat que la domesticació es produï principalment a través de petits canvis en molts gens i no de canvis dràstics en alguns d'ells.
L'equip d'investigadors trobà molt pocs exemples on una variant genètica comú en els conills domesticats hagués reemplaçat completament a la variant genètica present en els conills de bosc. A més, no van trobar cap exemple en el que un gen hagués sigut activat durant la domesticació del conill i, tanmateix, sí que trobaren molts més canvis en la part no codificant del genoma que en les parts del genoma que es tradueixen a proteïnes.
"Els resultats que tenim són molt clars. La diferència entre el conill salvatge i el domèstic no consisteix en els gens sinó en el temps d'activació i la dosi de proteïnes que els gens codifiquen en cada cèl·lula diferent", apunten els científics.
L'estudi també ha revelat que els gens que han sofert mutacions i que influiren en la domesticació es troben expressats majoritàriament en teixits relacionals amb el desenvolupament del cervell i el sistema nerviós, el que recolza els seus descobriments.
El conill de bosc és una espècie que presenta una gran capacitat de polimorfismes entre els que es troben un gran nombre de variants afavorides durant el procés de domesticació, segons apunta el treball. L'acumulació de molts d'aquests canvis al voltant de cert tipus de gens, inhibí la seva coneguda resposta per a escapar, un dels canvis de fenotip més "llamatius" en l'evolució del conill domesticat. Els investigadors creuen que s'han donat processos similars en altres animals domèstics o de granja, fins i tot en els éssers humans.
Assenyala el cienític del CSIC Rafael Villafuerte, de l'Instituto de Estudios Sociales Avanzados, que en l'actualitat està sorgint un important problema de conservació dels conills de bosc. "Al ser aquests la base principal de la dieta d'un bon nombre de depredadors (molts amenaçats d'extinció a la Península, la facilitat de producció de formes domèstiques fenotípicament similars als silvestres fa que cada vegada més siguin alliberades al medi natural, i malgrat la seva menor capacitat de sobreviure a la naturalesa, generen un important problema de conservació", apunta. L'estudi d'aquesta realitat serà un dels següents passos en la investigació.
M. Carneiro, C.J. Rubin, F. di Palma, F.W.Albert, J. Alföldi, A. Martínez Barrio, G. ielberg, N. Rafat, S. Sayyab, J.Turner-Maier, S. Younis, S.Alfonso, B. Aken, J.M. Alves, D.Barrell, G. Bolet, S. Boucher, H.A.Urbano, R.Campos, J.L.Chang, V.Duranthon, L. Fontanesi, H. Garreau, D. Heiman, J.Johnson, R.G.Mage, Z.Peng, G. Queney, C.Rogel-Gaillard, M.Ruffier, S.Searle, R. Villafuente et al. Rabbit genome analysis reveles a polygenic basic for phenotypic change during domestication. Science. DOI: 10.1126/science.1253714
Petits canvis en molts gens.
Charles Darwin escrigué a l'Origen de les espècies que "...cap animal és més difícil de domesticar que els joves de conill silvestre ("gazapo"); i gairebé cap animal és més dòcil que el jove de conill domèstic". El naturalista britànic emprà animals domèstics com a prova de què és possible canviar fenotips a través de la selecció natural. Ara, els científics han demostrat que la domesticació es produï principalment a través de petits canvis en molts gens i no de canvis dràstics en alguns d'ells.
L'equip d'investigadors trobà molt pocs exemples on una variant genètica comú en els conills domesticats hagués reemplaçat completament a la variant genètica present en els conills de bosc. A més, no van trobar cap exemple en el que un gen hagués sigut activat durant la domesticació del conill i, tanmateix, sí que trobaren molts més canvis en la part no codificant del genoma que en les parts del genoma que es tradueixen a proteïnes.
"Els resultats que tenim són molt clars. La diferència entre el conill salvatge i el domèstic no consisteix en els gens sinó en el temps d'activació i la dosi de proteïnes que els gens codifiquen en cada cèl·lula diferent", apunten els científics.
L'estudi també ha revelat que els gens que han sofert mutacions i que influiren en la domesticació es troben expressats majoritàriament en teixits relacionals amb el desenvolupament del cervell i el sistema nerviós, el que recolza els seus descobriments.
El conill de bosc és una espècie que presenta una gran capacitat de polimorfismes entre els que es troben un gran nombre de variants afavorides durant el procés de domesticació, segons apunta el treball. L'acumulació de molts d'aquests canvis al voltant de cert tipus de gens, inhibí la seva coneguda resposta per a escapar, un dels canvis de fenotip més "llamatius" en l'evolució del conill domesticat. Els investigadors creuen que s'han donat processos similars en altres animals domèstics o de granja, fins i tot en els éssers humans.
Assenyala el cienític del CSIC Rafael Villafuerte, de l'Instituto de Estudios Sociales Avanzados, que en l'actualitat està sorgint un important problema de conservació dels conills de bosc. "Al ser aquests la base principal de la dieta d'un bon nombre de depredadors (molts amenaçats d'extinció a la Península, la facilitat de producció de formes domèstiques fenotípicament similars als silvestres fa que cada vegada més siguin alliberades al medi natural, i malgrat la seva menor capacitat de sobreviure a la naturalesa, generen un important problema de conservació", apunta. L'estudi d'aquesta realitat serà un dels següents passos en la investigació.
M. Carneiro, C.J. Rubin, F. di Palma, F.W.Albert, J. Alföldi, A. Martínez Barrio, G. ielberg, N. Rafat, S. Sayyab, J.Turner-Maier, S. Younis, S.Alfonso, B. Aken, J.M. Alves, D.Barrell, G. Bolet, S. Boucher, H.A.Urbano, R.Campos, J.L.Chang, V.Duranthon, L. Fontanesi, H. Garreau, D. Heiman, J.Johnson, R.G.Mage, Z.Peng, G. Queney, C.Rogel-Gaillard, M.Ruffier, S.Searle, R. Villafuente et al. Rabbit genome analysis reveles a polygenic basic for phenotypic change during domestication. Science. DOI: 10.1126/science.1253714
Font origial: CSIC
<http://www.csic.es>
