domingo, 28 de diciembre de 2014

"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"


"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"

La preocupació generalitzada pels efectes que els canvis ambientals globals com la destrucció dels hàbitats i el canvi climàtic puguin tenir sobre la biodiversitat ha generat un gran interès per investigar els mecanismes que permeten a les espècies fer front als canvis en el seu nínxol ecològic.


Font imatge: Daniel Sol


Font principal: CREAF / <http://www.creaf.cat> / [Consulta: 28/12/2014]



sábado, 13 de diciembre de 2014

Com els ocells suporten el fred


Com els ocells suporten el fred

From feathers to fat, birds have multiple strategies for keeping warm when the mercury dips.

BY DAISY YUHAS
Published: 12/12/2013
Each autumn as many birds begin epic journeys to warmer climates, there are always some species that stay put for the winter. These winter birds have a better chance of maintaining their territory year-round, and they avoid the hazards of migration. But in exchange they have to endure the cold.

Like us, birds are warm blooded, which means their bodies maintain a constant temperature, often around 106 degrees Fahrenheit. To make enough heat, and maintain it, they've evolved many different strategies--some similar to our own.

Sparrows, for example, seek out shelter in dense foliage or cavities to avoid the elements. They also huddle, bunching together to share warmth, and try to minimize their total surface area by tucking in their head and feet and sticking up their feathers. Cardinals, impossible to miss against the snow, and other smaller birds puff up into the shape of a little round beach ball to minimize heat loss.

"Big birds, like geese and grouse, do what we do," says physiologist David Swanson at the University of South Dakota. "They put on insulation." Their insulation often involves growing an extra set of insulating downy feathers.

Birds can also put on fat as both an insulator and energy source: More than 10 percent of winter body weight may be fat in certain species, including chickadees and finches. As a result, some birds spend the vast majority of their daylight hours seeking fatty food sources, making feeder food even more precious for surviving a frosty night.

When asked which birds are toughest winter survivors, Swanson points to little ones like chickadees. These small creatures can't put on too much bulk for aerodynamic reasons. Instead, explains Swanson, they are experts in shivering. This isn't the familiar tremble that mammals use to generate heat. Birds shiver by activating opposing muscle groups, creating muscle contractions without all of the jiggling typical when humans shiver. This form of shaking is better at retaining the bird's heat.

Another adaptation shared by many species is the ability to keep warm blood circulating near vital organs while allowing extremities to cool down. Take gulls. They can stand on ice with feet at near-freezing temperatures while keeping their body's core nice and toasty.

Keeping warm when the sun is up is one thing, but few winter challenges are more daunting than nightfall, when temperatures drop and birds must rely on every adaptation they have to survive their sleep. Some birds save energy by allowing their internal thermostat to drop. Hummingbirds are a famous example of this, undergoing torpor nightly as their body temperature drops close to outside temperatures. But torpor is not too common in winter birds, because the morning warm up would take too much extra energy. Instead, black-capped chickadees and other species undergo a more moderate version of this, reducing their body temperature as much as 22 degrees Fahrenheit from their daytime level in a process called regulated hypothermia.

One simple way to help birds when the weather outside is frightful is to hang feeders. To attract a diversity of birds, select different feeder designs and a variety of foods. A tube feeder filled with black oil sunflower or mixed seeds, for example, will attract chickadees and finches. Woodpeckers devour suet feeders. And a safflower or sunflower-filled hopper feeder entices the usual visitors plus larger birds like cardinals and red-winged blackbirds. (Check out the Audubon Guide to Winter Bird-Feeding for tips.) The birds benefit from the backyard buffet, and you'll have a front-row seat to numerous species flocking to your plants and feeders.

AUTHOR PROFILE
Daisy Yuhas
READ MORE

martes, 9 de diciembre de 2014

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

TRITÓ DEL MONTSENY (Calotriton arnoldi) - Endemisme
Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)
Projecte de reintroducció de cent exemplars 


El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d'amfibi, que fou descoberta a finals del 2005[2] i es considera l'única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya i actualment està en perill d'extinció.[3][4]
La determinació de la nova espècie ha estat treballada pels biòlegs Salvador Carranza (investigador del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona) i Fèlix Amat (investigador de l'àrea d'herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers), amb estudis efectuats el 2002 (emmarcats en el Pla de Seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny), de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN (diferenciació genètica), que permeten assegurar que el tritó del Montseny té característiques biològiques diferenciades a la resta de catalogades com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society.
Filogenèticament l'amfibi més proper és el tritó pirinenc (Calotriton asper), espècie observada per primera vegada al Massís del Montseny al 1979.
Font: Vikipedia


Tendència i estat

Tendència: en decreixement
Estat UICN: En perill crític (Critically endangered)

Font: www.eol.org

La Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus)

MALLERENGA BOREAL (Poecile hudsonicus)

Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus)

La Mallerenga boreal, com el seu nom indica, és un ocell resident al clima boreal anomenat també clima subàrtic.
L'escalfament global afecta ineludiblement el seu hàbitat natural i tot i que encara no és una espècie amenaçada segons la UICN, pot passar a ser-ho.

Vegetació típica boreal:

Coníferes
Làrix
Falgueres
Molses

Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus

Encyclopedia of Life




Afectació del canvi climàtic a la mallerenga boreal





viernes, 5 de diciembre de 2014

"El Tallarol de casquet i el Vesc"


El tallarol de casquet i el vesc

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Resulta que el Tallarol de casquet és un ocell migrant a Anglaterra, i fins ara es creia que parts ingents d'aquesta població arribaven a Anglaterra a l'estiu provients de latituds més baixes.
Però darrerament s'ha observat que molts Tallarols de casquet es queden a hivernar.
Gràcies a l'anellament científic s'ha pogut conèixer que en realitat, la població hivernant de Tallarol de Casquet prové de latituds més altes, com Alemanya.
Vesc (Viscum album)


Una conseqüència d'aquest fet és que el Vesc, planta hemiparàsita amb uns fruits carnosos, baies, de color blanc, són ingerits per aquesta població de Tallarols de casquet hivernants, i amb la ingesta, dispersen les llavors de manera que s'ha vist incrementada la quantitat de Vesc als boscos d'Anglaterra.
De fet, s'ha vist que no només els Tallarols de casquet actuen com a agents de dispersió del Vesc, perquè aquests mengen les baies però no les llavors, en canvi els Tords, sí que s'empassen les llavors i les dispersen amb els excrements.
Si aquests cauen en petits promontoris de l'escorça dels arbres, afavoreixen el seu creixement.



Font: Mistletoe's spread boosted by blackcaps

jueves, 4 de diciembre de 2014

TALLAROL ESPARVERENC (Sylvia nisoria)


Bio-Foto.com
TALLAROL ESPARVERENC (Sylvia nisoria)

L 15,5-17 cm

Cria a arburstos alts amb arbres disperso a terrenys oberts, però també a clarianes arbustives de boscos oberts; comparteix hàbitat amb l'escorxador. Estival. A la península Ibèrica i a les Illes Balears és accidental, amb dos registres homologats abans del 2008. Tímid, se'l pot veure volant entre arbustos, i a la primavera en el seu cant de vol quasi horitzontal.

Identificació: Tallarol gran i de cua llarga. Cobertores alars i terciàries amb vores més o menys pàl·lides. Blanc a les puntes de les rectiurs. --Mascles adults: iris groc brillant. Parts superiors, gris plom, més fosques al cap; voes blanques visibles a cobertores alars i tericiàries. Parts inferiors completament, estretament i profusament vermiculades de gris fosc. --Femelles adultes i mascles  com el mascle adutl però iris d'un groc una mica més apagat, parts superiors més gris marronós i barrde primer any;at de les parts inferiors no tan patent i complet (la femella del primer any quasi sense barres, amb un to més marró per damunt i l'iris marró groguenc). --Primera tardor: marró grisós per damunt, gris ocraci i sense barres per sota. Iris fosc. Es distingeix per vores gris ocari pàl·lid a terciàries i cobertores.
Veu: Reclam característic, un espetec sonor que s'esvaeix cap al final, un "trrrrr't't't't que recorda vagament un Pardal comú rondinaire; de vegades també s'afegeix al cant. Cant com el del Tallarol gros, però quasi sempre audiblement més dur i aspre, i amb un to una mica més alt. Encara més similar és el cant extàtic d'algunes Tallaretes vulgars, fet que obliga a escoltar el reclam espetegant o a veure l'ocell abans de poder identificar-lo amb certesa.

Font text: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània / Lars Svensson. -- Barcelona: Edicions Omega, 2010 -- ISBN: 978-84-282-1534-3


Biblioteca de la Biodiversitat (Biodiverstiy Library)