miércoles, 27 de enero de 2016

Turó de peus negres

Turó de peus negres (Mustela nigripes) - Família Mustelidae
El Turó de peus negres és un mustèl·lid extint en estat salvatge, propi de les praderies nordamericanes, i que des de la dècada dels anys noranta se n'estan criant i alliberant per tal de reforçar les poblacions que van estar a punt d'extingir-se.
Actualment el seu estatus de conservació és segons UINC: Vulnerable (VU).





Ànec glacial (6/1/2016)

Ànec glacial (Clangula hyemalis) - [Biomes terrestres: tundra i taiga; Biomes aquàtics: pelàgics, llacs i estanys, costes i aigües salobres]

Estat de conservació:
Pel que sembla, en tres dècades, la població d'Amèrica del Nord ha disminuït a la meitat. Les prinicals amenaces són la contaminació per combustibles fòssils, drenatge i fracking i destrucció dels ambients de cria dels exemplars adults. També s'han detectat casos de mortalitat per mercuri, vessaments de petroli i enredament a xarxes de pesca.
L'ànec glaciar també pateix baixes per còlera aviària i és sensible a la grip aviària.
Sembla doncs que l'estatus sigui més procliu a considerar-lo vulnerable.
http://animaldiversity.org/accounts/Clangula_hyemalis/#conservation_status
<http://animaldiversity.org/accounts/Clangula_hyemalis/…>
De set cerques de l'estat de conservació a la wikipèdia (catalana, espanyola, anglesa, francesa, italiana, polonesa i russa), quatre indiquen un estat vulnerable (VU) i tres un estat de mínim risc (LC).


Picot escapulari (6/1/2016)

Picot escapulari (Colaptes auratus auratus, Linnaeus, 1758) - [Amèrica del Nord: Alaska, Canadà, Estats Units, Mèxic, Antilles i Amèrica central)
Estat de conservació (UICN): risc mínim (LC)


Eurilàmid de pit platejat (5/1/2016)

Eurilàmid de pit platejat (Serilophus lunatus)
Ordre: Passeriforme
Família: Eurylaimidae
Gènere: Serilophus (Swainson, 1837) [Monotípic]








Be de Berberia o arruí (27/1/2016)

Arruí o be de Berberia (Ammotragus lervia)

És un bòvid de la subfamília Caprinae, de la qual s'han descrit sis subespècies diferents. És natiu de les zones rocoses del Sàhara i el Magreb, però ha estat introduït a Nord-amèrica, el sud d'Europa i altres llocs. Els mascles de l'espècie solen tenir una longitud de 165 cm, amb un pes de fins a 145 kg. El seu pelatge de color rogenc és molt curt, a excepció de la cua i la seva densa barba. Ambdós sexes presenten aquesta barba i banyes corbes, tot i que les banyes dels mascles acostumen a ser una mica més llargues. El be de Berberia es mostra més actiu en les hores més fresques del dia, movent-se en  solitari o petits grups. Té un pas realment segur tant en terrenys lliscants com rocosos. La seva dieta està composta per líquens, herbes i arbusts. L'aparellament pot produir-se en qualsevol època de l'any; el més freqüent és entre els mesos de setembre i novembre. Després de 160 dies de gestació, la femella acostuma a donar a llum tan sols una cria, l'esperança de vida de la qual és d'uns 20 anys.

Estat de conservació IUCN: Vulnerable (VU)







martes, 26 de enero de 2016

Tórtora rogenca (5/1/2016)

Tórtora rogenca (Streptopelia orientalis) - Raresa a Europa

Segona observació (per part del mateix ornitòleg) d'un exemplar de Tórtora rogenca, de la qual arriba a afirmar que es tracta de la subespècie meena.
Viu en boscos i sabanes d'Àsia Central i Meridional, des del Kazakhstan, Mongòlia, sud de Sibèria, Sakhalín i Japó, cap al sud, a través de Xina i Tibet, fins al nord de l'Afganistan i de Pakistan, Índia, Bangla Desh, Birmània, Taiwan, Hainan i nord d'Indoxina.
La Tórtora rogenca, es considera una raresa a les nostres latituds, tot i que s'estén fins a Centreeuropa i alguns exemplars hagin arribat, tot migran a latituds més baixes ara hivern, fins a les Illes Fèroe (Dinamarca).
La Tórtora comú (Streptopelia turtur) té una fenologia de tipus estival (només present a l'estiu) a Catalunya i la península i la Tórtora turca (Streptopelia decaocto), està sedimentant i en expansió a Catalunya fins a assolir la categoria de resident.





Mallerenga boreal (3/1/2016)

Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus) - Endemisme (que és molt dir en un territori tan gran) - Estats Units Amèrica


Petites joies del sud-est asiàtic (3/1/2016)

Petites joies del Sud-est asiàtic

- Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea)
- "Rossinyol d'orelles platejades" (Leiothrix argentauris)
Família: Leiothrichidae
Gènere: Leiothrix (2 espècies)
Ambdues éspècies són originàries del Sud-Est asiàtic.
El Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) habita zones de boscos, matolls i praderies de l'Himàlaia, del nord de l'Índia, sud-est del Tibet, Birmània, sud i centre de Xina i nord de Vietnam.
Introduït a diversos indrets com ara el sud del Japó, les Illes Hawaii i Europa Occidental. Segons el mapa EOL, també a Canadà i Estats Units d'Amèrica i alguna citació a l'Àfrica equatoriana.
Als Països Catalans s'ha constatat la seva presència com a reproductor a zones properes a Barcelona, com el Parc Natural de Collserola.
El "Rossinyol d'orelles platejades" (Leiothrix argentauris) habita sobre tot a Xina, Sumatra, Malasia, India i el Tibet.
Segons mapa EOL, també s'ha dispersat i/o introduït a altres contrades, però en menor grau, com són els Estats Units d'Àmèrica.
Malauradament, són ocells apreciats pel seu cant i això fa que se'n comercialitzin.






Hubara de MacQueen (1/1/2016)

Hubara de MacQueen (Chlamydotis macqueenii)

Gènere: Chlamydotis [2 espècies]
- Chlamydotis udulata (Pioc hubara)
- Chlamydotis macqueenii
Fins fa poc es considerava la Hubara de McQueen una subespècie del Pioc hubara, però finalment s'ha elevat la seva categoria taxonòmica a espècie, i ara es consideren dues espècies diferents.
La distribució de la Hubara de McQueen s'estén des de de muntanya del Sinaï cap a llevant, amb un comportament migratori altitudinal.
La distribució del Pioc hubara s'estén des de la muntanya del Sinaï cap a l'oest, fins a les Illes Canàries i té un comportament més sedentari.
Ambdues espècies d'aquest gènere són ocells esteparis amb un estatus de conservació vulnerable.
UICN: Vulnerable







Antílop americà (30/12/2015)

Antílop americà (Antilocapra americana) - Endèmic - [Canadà (sud), Estats Units (oest), Mèxic (nord-oest)]
Estat conservació (UICN): risc mínim (LC)

L'antilocapra (Antilocapra americana (Ord, 1815)) è l'unica specie vivente della famiglia Antilocapridae Gray, 1866 e del genere Antilocapra Ord, 1818. È l'animale terrestre più veloce dopo il ghepardo: può raggiungere i 100 chilometri orari, e viene superata dal felino solo sulle brevi distanze. Nonostante il nome, non si tratta di un'antilope ma di una stretta parente della pecora.
[L'antilope d'Amérique est une espèce endémique de l'Amérique du Nord. À l'époque précolombienne, il était très courant de la Saskatchewan au centre du Mexique. On estime à 35 millions le nombre d'individus avant l'arrivée des Blancs. Aujourd'hui, 500 000 pronghorns vivent du sud de l’Alberta et de la Saskatchewan au Canada, à Hidalgo en Basse-Californie et à l'ouest du Sonora au Mexique, en passant par l’ouest des États-Unis.
Il occupe des milieux naturels très variés : plaines, prairies, milieux semi-désertiques et en montagne, jusqu'à 3 300 mètres d'altitude. On le trouve plus rarement dans les bois clairs de conifères. Aux États-Unis, on le rencontre dans le Grand Bassin, les Montagnes Rocheuses, le plateau de la Columbia, le bassin du Wyoming et du Missouri, le plateau du Colorado, les Hautes et les Grandes Plaines.]



lunes, 25 de enero de 2016

Petites joies del Carib (27/12/2015)

Petites joies del Carib
Els tòdids (Todidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes (Coraciiformes) restringida a les illes majors de les Antilles.
Gènere: Todus (5 espècies)
Todus angustirostris [La Hispaniola]
Todus mexicanus [Puerto Rico]
Todus multicolor [Cuba i Illa de la Juventud]
Todus subulatus [La Hispaniola i Gonave]
Todus todus [Jamaica]

El San Pedrito de Puerto Rico y el por qué los nombres científicos a veces no tienen sentido, pt. 1

Amb agraïment a ExponensBiology Activitats De Divulgació Científica per haver-me proporcionat informació relativa al tema que fa temps és motiu del meu interès.

#biodiversitat #especiació #nomcientífic


Todus angustirostris (Lafresnaye, 1851)

Todus multicolor (Gould, 1837)

Cuban tody (Todus multicolor)

Todus subulatus (G.R. Gray, 1847)

Todus todus (Linnaeus, 1758)

Todus mexicanus (Lesson, 1838)



Bou mesquer (26/12/2015)

Bou mesquer (Ovibos moschatus) - [Àrtic americà]
Malgrat tenir l'aparença d'un bou (bòvid), pertany a la subfamília dels caprins, igual que els antílops, ovelles i cabres.
www.eol.org



Petites joies africanes (25/12/2015)


Petites joies africanes - heart emoticon smile emoticon
Ordre: Columbiforme
Família: Columbidae
Gènere: Turtur (5 espècies)

Turtur tympanistria (Temmink, 1809)

Turtur  calchospilos (Wagler, 1827)

Turtur afer (Linnaeus, 1766)

Turtur abyssinius (Sharpe, 1902)

Turtur brehmeri (Hartlaub, 1865)

domingo, 24 de enero de 2016

Pardal de bardissa golanegra (24/12/2015)

Pardal de bardissa golanegra

Pardal de bardissa golanegre (Prunella atrogularis)
[Viu en boscos de coníferes de muntanya, en Rússia central i meridional, serralada dels Urals i de Pamir, Turquestan i Kazakhstan fins al sud-oest de Sibèria, Mongòlia i l'oest de Xina]
UICN: risc mínim (LC)







NEW SPECIES FOR LITHUANIA!

BLACK-THROATED ACCENTOR (Prunella atrogularis) - was trapped and ringed today by Vytautas Eigirdas in Ventės Ragas ringing station, Šilutė district. Bird has a black crown, face patch and throat, white supercilium, orange breast.
This species distributed across temperate and subarctic Asia. It's a migrant, wintering in India and other parts of southern Asia.
It is a rare vagrant in western Europe. This is the 5th new species in 2015 for Lithuania!

NAUJA RŪŠIS LIETUVAI!

Pirmas stebėjimas Lietuvoje! Šiandien Vytautas Eigirdas Ventės Rage voratinklinėje gaudyklėje aptiko ir sužiedavo JUODAGURKLĮ ERŠKĖTŽVIRBLĮ (Prunella atrogularis).
Šis paukštis nuo paprastojo erškėtžvirblio išsiskyrė juodu viršugalviu ir pagurkliu, baltu "antakiu", oranžine krūtine.
Juodagurklis erškėtžvirblis paplitęs Azijoje, žiemoja Indijoje ir kitose pietinės Azijos dalyse. Tai retai užklystantis svečias Europoje.
Tai jau 5-oji nauja rūšis 2015 metais!

viernes, 1 de enero de 2016

Hubara de MacQuenn

Hubara de McQueen (Chlamydotis macqueenii)

Gènere: Chlamydotis [2 espècies]
- Chlamydotis udulata (Pioc hubara)
- Chlamydotis macqueenii

Fins fa poc es considerava la Hubara de McQueen una subespècie del Pioc hubara, però finalment s'ha elevat la seva categoria taxonòmica a espècie, i ara es consideren dues espècies diferents.

La distribució de la Hubara de McQueen s'estén des de de muntanya del Sinaï cap a llevant, amb un comportament migratori altitudinal.

La distribució del Pioc hubara s'estén des de la muntanya del Sinaï cap a l'oest, fins a les Illes Canàries i té un comportament més sedentari.

Ambdues espècies d'aquest gènere són ocells esteparis amb un estatus de conservació vulnerable.


UICN: Vulnerable


Crèdits (falta descripció bibliogràfica ok)

  • eol.org
  • vikipèdia (imatges)
  • Bird families of the world -- Winkler, David W. et al -- Barcelona: Lynx edicions, 2015 -- ISBN: 978-84-9418-92-0-3
Hubara de MacQueen (Chlamydotis macqueenii)

Hubara de MacQueen (Chlamydotis macqueenii)


Hubara de MacQueen (Chlamydotis macqueenii)



Bird families of the world